Entenem el concepte còmic com: un relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en què algunes o totes les vinyetes poden contenir un text més o menys breu.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CÒMIC

 

- Organització seqüencial: el còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que detallen una acció. 

 

- Llenguatge col·loquial:  el llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana. 

 

- Codis pictocinètics: ús de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques. 

 

- Codis audiopictòrics: ús dels sons per simbolitzar de manera gràfica onomatopeies com: Baff, Pum, etc. 

 

- Guió i dibuix: aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic. 

 

- Textos plàstics: la disposició i format dels textos que hi apareixen ens donen informació a més de literària, expressiva. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.  

 

- Capacitat simbòlica: Els símbols serveixen  per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea. 

 

- Espai i temps: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge. 

​

ORIGEN DEL CÒMIC

​

Es considera Thomas Rowlandson l'inventor del còmic l'any 1809 amb la publicació de “Els viatges del doctor Syntax”, potser el primer còmic o aventura seriada de la història a tenir ressonància, i apareixen les primeres bafarades. 

​

La primera novel·la gràfica es publica a Suïssa, inspirada en Rowlandson i animada per Goethe. El suís Rudolph Töpfer publica el 1837 “Les aventures d'Obadiah Oldbuck”, un llibre de quaranta pàgines amb diversos dibuixos a cada pàgina i els textos al peu d'aquests.

​

Tot i això, el primer còmic modern publicat al món, va ser The Yellow Kid (El noi groc), el 16 de febrer de 1896 al diari The World de Nova York.

​

LA VINYETA I LES BAFARADES

​

De vegades, es pot prescindir de la bafarada i simplement es col·loca el text al costat del personatge que parla. Uneixen amb una línia el text amb el personatge, però tampoc cal.
Segons el que es vulgui comunicar, les formes de la bafarada canviarà. Alguns dels més comuns:

​

Xiuxiueig o xiuxiueig: vores puntejats.

Monòleg interior, pensament o somni: globus amb vores arrodonides, simulant un núvol. L'apèndix, al seu torn, se substitueix per una sèrie decreixent de cercles. 

Apèndix compartit: Un mateix entrepà pot tenir diversos apèndixs si el text del seu interior és pronunciat per diversos personatges simultàniament.

Ràdio, altaveus i altres aparells: El so emès per ràdios, televisions, telèfons i altres aparells que distorsionen la veu sol representar-se amb un globus amb el contorn dentat, l'apèndix zigzaguejant o tots dos alhora. També s'empra aquest recurs en les ocasions en què no es veu qui està parlant (per exemple, si està darrere d'una porta tancada).
 

Entre d'altres...

 

Es fa ús de simbols com serps, calaveres, asteriscos i altres per substituir les paraules mal sonants. D'aquesta manera, moltes escenes de baralla i discussió entre personatge estan plenes d'aquests.

​

GÈNERES EN EL CÒMIC 

​

Aventura: Relats fantàstics amb reptes que l’heroi ha de superar.

 

Ciència-ficció: Ambients futuristes on la tecnologia i les seves conseqüències ofereixen reflexions estètiques, polítiques o socials, com per exemple viatges espacials, noves formes de vida...

 

Policíac: Relats de detectius que intenten investigar i esbrinar l’autor d’un crim.

 

Humorístic: El seu  plantejament està pensat per fer riure. Acostumen a detallar una situació que causa gràcia, ja sigui per l'estupidesa dels personatges, com per l'absurditat de la situació.
 

Bèl·lic: Relat ambientat a les guerres modernes de principis del segle XX.
 

Eròtic/ Pornogràfic: Històries amb continguts per adults i històries eròtiques. 

 

Manga: Variant japonesa caracteritzada pel seu estil, narració i editorial pròpia.

 

Terror: Històries de terror o suspens. 

 

Romàntic: El tema principal és l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dues persones. En aquest tipus d'historietes poden existir altres subtrames, però han de girar al voltant del tema referent a l'enamorament.

 

Esportiu: Gènere promogut a la dècada del 1950  a la revista Tintin, on es va publicar relats breus inspirats a la vida real de diversos esportistes. ​