En aquest apartat hi trobaras ressenyes dels llocs que he visitat conjuntament amb la resta de la classe.
Time on QUAALUDES AND RED WINE
ANNA GALÍ
El dia 20 d'octubre del 2020 vam visitar l'exposició Time On Quaaldues And Red Wine a la Roca Umbert juntament amb el grup dels artístics, tot i que anàvem amb el nostre grup classe per tema COVID-19. L'exposició mostra l'herència digital de la vida d'en Tomeu, un noi de divuit anys que va morir de sobredosi.
L'autora d'aquesta exposició és l'Anna Galí, la mare d'en Tomeu. L'exposició estava situada en una nau, exposada en una de les seves parets (també hi havia altres exposicions). En la paret on es trobava ToQaRW s'hi diferenciava diferents etapes de la seva vida. La paret media uns 25 metres aproximadament. Cada etapa hi havia fotos fetes per l'Anna i altres fetes pel Tomeu, extretes de la xarxa, conjuntament amb textos del Tomeu i cançons. Algunes fotos estaven emmarcades, altres eren vinils i altres no. De la mateixa manera que alguns textos eren adhesius i altres eren fotografiats.
Les fotografies de l'autora eren minimalistes, ja que no les recarregava de múltiples objectes, sinó que fotografiava una única samarreta, o tres pastilles...
Un exemple de la combinació de diferents tipus de fotografies és la imatge (extreta de l'exposició) situada a baix. Hi podem veure un gran vinil del diari del Tomeu, tres fotografies emmarcades, un text i un altre vinil més petit. Una cosa que em va sobtar va ser com ell escrivia en anglès, ja que era català. I quan vam tenir l'ocasió de preguntar-li a l'Anna el motiu pel canvi de llengua en el moment d'escriure, ella també el desconeixia. Segons el meu punt de vista, en escriure en anglès et dóna la sensació que és menys personal, que no ets tu que és una altra persona escrivint. Bé jo ho acostumo ha fer així també. Entenc que la primera foto emmarcada situada a l'esquerra són els objectes que utilitza ell per triturar l'heroïna. La capseta del ying-yang és per triturar les boles de maria, xocolata o qualsevol substància similar. M'agrada que de l'última foto, la de les pastilles, no hi són totes, així pots veure que les consumia amb freqüència.
Clica sobre la imatge per veure-la més gran.
Tot el que mostra l'Anna, són objectes que ell utilitzava, i ella va descobrir quan va marxar, ja que desconeixia aquesta cara del seu fill. Ella no tenia del tot clar si exposar aquest treball, no només pel Tomeu, sinó per ella i els seus familiars. Tampoc tenia intenció d'exposar-ho, ja que ho feia més per entendre el motiu pel qual va marxar, que per utilitzar-ho com a exposició.
Tot i això ella assegura que creu que el Tomeu estaria d'acord en mostrar-ho.
Aquest treball no és per mostrar als adolescents que els podria passar si prenguessin drogues, o un treball reivindicatiu en contra de les drogues, és per exposar la privacitat del seu fill de la mateixa manera que ell ho feia en les xarxes socials. És a dir sobre l'extimitat d'ell, bé per aquest motiu ho ha presentat al Panoràmic del 2020.
Em va agradar molt l'exposició, tot i que vam veure un tràiler d'aquesta, en persona em va semblar encara més personal. A mesura que anava avançant per la paret on es trobava el treball em feia la sensació que coneixia al Tomeu des de ben petita. Alguns textos em van tocar molt, com el del contracte, i alguna foto també. Cal dir que La veritat, no en sé gaire de porros i drogues, i havia de preguntar a les meves companyes que eren alguns objectes, ja que elles han vist més series policíaques que jo. Em va agradar poder parlar amb l'Anna i m'agradaria veure més projectes d'ella, ja que em va agradar com feia un petit conjunt de fotografies i feia una etapa.
Sense intimitat
MOSTRA COMISSARIADA PER ANDRÉS HISPANO I FÈLIX PÉREZ-HITA.
El dia 6 de novembre del 2020 vam visitar l'exposició Sense Intimitat al Museu de Granollers juntament amb tot els alumnes del batxillerat artístics. Anàvem l'artístic plàstic 2 amb els escènics per tal de no ser tants. L'exposició mostra la realitat de presos, malalts, prostitutes i altres sent exposada a través de les fotografies que han acabat sent públiques d'una forma o altra.
Els comissaris són l'Andrés Hispano i el Fèlix Pérez-Hita. L'exposició està situada a la planta baixa del museu, just baixant de les escales, a mà esquerra, es diferencia una saleta on entra més llum. La mostra està diferenciada en set tòpics i diversos mobles, repartits en cinc parets.
La primera etapa hi ha una gran quantitat de fotos de presoners i de les instal·lacions, hi havia Pablo Escobar, Frank Sinatra, entre altres. Aquestes fotos tenien el mateix format, uns 15 centímetres d'alçada i 10 d'amplada. A més, al costat dret hi podem trobar un vinil molt més gran, d'uns dos metres d'alçada i un d'amplada, que simula la paret on es fa la foto de promptuari.
A la següent paret hi podem trobar fotos de malalts, les seves instal·lacions i de filmografies relacionades al mateix tòpic. En aquesta paret hi ha tres vinils on hi trobem diverses fotografies. Aquestes formen una forma intencionada, la segona per exemple la podem relacionar a una casa. El format de les fotografies és similar, però no idèntic. En aquesta part de la mostra, podem trobar una gandula similar a les que utilitzen a teràpia.
En la tercera paret hi veiem un vinil negre de fons simulant una pissarra escolar, ja que hi trobem guixades amb guix blanc i algun text curt. Per tant el tema d'aquesta "paret" és l'educació. Podem veure diferents fotografies i dibuixos de l'escola antiga i alguna puntual de l'actual. També mostren cartelleres de diferents pel·lícules relacionades amb l'educació. A més com en l'anterior apartat, aquesta paret també va acompanyada d'un moble, concretament una cadira i un pupitre molt petits.
La quarta paret que mesura menys de dos metres,
conté fotografies de diferents formats, hi ha
tires de "fotomatons", fotografies familiars,
fotografies provocatives... Aquesta secció, parla
de com les teves coses passen a ser públiques
a la que tu desapareixes. És interessant la manera
que estructura aquest conjunt de fotos, ja que
algunes acaben a terra intencionadament.
La cinquena paret de tres tòpics:
El primer són fotografies que han fet paparazzis
a persones famoses. Aquí podem veure la
intimitat d'aquestes persones sent exposada
públicament. Podem trobar a Britney Spears,
Michael Jackson, Harry Styles... Han format una espiral d'onze braços i s'uneixen a una foto de dos famosos mantenint relacions en un vaixell.
El segon tòpic, té com a interès les finestres de les cases, no arquitectònicament, si no les històries que mostren. Podem veure persones fent-se un petó, observant a altres, cuinant...
L'últim vinil és un conjunt de fotografies amb el tòpic de carrer. Hi trobem diferents grups de fotografies: gent al cinema mantenint relacions sexuals, fotos fetes per Google Maps, noies amb biquini... Just al mig, hi ha un pòster que diu que les parets escolten i veuen.
Al mig de la sala hi podem veure un confessionari que pertanyia a una església. Les parets estan separades per columnes on hi ha una televisió petita a cada una, i es mostren diferents filmografies relacionades amb el tòpic mostrat a la seva esquerra.
L'exposició em va agradar, tot i que hi ha alguna paret que no em va agradar tant. Trobo que ens ensenya molt bé com tot pot passar a ser públic, ja que al cap i a la fi tot arriba a les mans d'una altra persona i aquesta ho pot fer públic. La paret on es troben tots els famosos diria que és de les meves preferides, ja que vaig ser capaç de reconèixer a moltes persones exposades i fins i tot relacionar amb el que estava passant. El conjunt de fotografies de finestres, també em va agradar molt, i és que sempre he pensat que cada casa és un món i mai havia pensat com les finestres el mostren.
Clica sobre les imatges per veure-les en gran
EL QUE NO ESTÀ DIBUIXAT
William KENTRIDGE
El dia 10 de febrer del 2021 vam anar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per primer cop. Vam visitar l'exposició d'en William Kentridge on s'exposava la seva obra on combina el dibuix amb el cinema.
L'exposició es trobava a la planta superior i s'iniciava a l'esquerra amb un context històric per entendre les experiències que ens anava a mostrar en William Kentridge. Vam tenir la sort de poder gaudir d'una guia que ens va alleugerir aquest context amb un parell de minuts. Dins ja de l'exposició trobem diferents combinacions de sales, algunes només hi havia un projector projectant un dels curtmetratges que ha fet Kentridge, i altres podem veure diferents fulles que ha utilitzat per al curtmetratge i un gran tapís d'un mapa amb una silueta sobreposant-se.
Els curtmetratges són sobre el fet de l'apartheid, en aquest cas, a Sud-àfrica i com el va viure ell. Ens presenta dos personatges principals Mr. Shoko i Felix. Mr. Shoko és un gran empresari que compra Johannesburg, la ciutat on viu Felix (i on va néixer Kentridge) un home blanc, conscient dels privilegis que té per la seva pell i angoixat. Al llarg dels diferents curtmetratges veiem com l'angoixa d'en Felix creix a mesura que augmenten les morts a les mines i les preocupacions de no poder fer res per canviar la situació que viuen les persones negres. Veiem també un Mr. Shoko molt enfeinat i estressat, es presenta com un home egoista i treballador, però hi ha un punt de la seva vida on es troba en una situació greu, que veu com està fent mal a les persones que viuen a Johannesburg i es replanteja moltes de les seves accions. Superat aquest moment de debilitat continua explotant i maltractant els seus treballadors.
Clica sobre les imatges per veure- les més grans.
Aquests dibuixos són realitzats amb carbonet, i amb la tècnica de rotoscòpia. Tot i això, opta per fer ús d'un únic full per escena i no per moviment, cosa no gaire usual en rotoscòpia. En utilitzar carbonet i esborrar per fer avançar el moviment, deixa rastre del camí que ha fet el personatge per arribar fins allà, però és la intenció de l'artista, mostrar el camí.
En el cas dels tapissos, la majoria, ens mostren un mapa d'algun tros de continent i una figura o varies sobreposades juntament amb un objecte, esmentant així la immigració que van i han hagut de patir a causa de la desfavorició que hi havia a la seva residència o el sofriment en general que patien. D'igual manera que sembla que marxen, també pot ser que arribin.
Em va agradar molt l'exposició, sobretot els curts, em fascinava com era capaç de fer que un moviment molt estàtic, com ara estar estirat al llit, proporcionar-li moviment a través del llençol que estava situat a sobre. Cal dir que la distribució de les sales no era la més còmode, ja que anàvem tirant endavant i enrere i ens va causar a totes una mica de desorientació. A part d'aquest petit detall, vaig gaudir molt l'exposició i la recomano a un públic major de deu anys per poder entendre millor la gravetat de la situació de l'apartheid.
Elogi del malentès
MOSTRA COMISSARIADA PER Joana Hurtado
Matheu
El 15 de març del 2021 vam visitar l'exposició Elogi del Malentès al Museu de Granollers juntament amb la classe dels escènics. L'exposició composta per 14 artistes diferents et fa reflexionar sobre el conflicte que genera el malentès i l’oportunitat de descobrir un nou punt de vista a través d'obres d’art contemporani audiovisuals i arts plàstiques.
La comissaria és Joana Hurtado Matheu. L'exposició està situada a la primera planta del museu, just pujant les escales, estructurada amb un plafó. La mostra està repartida en seccions d'artistes, com Mireia Sallarès.
L'exposició pretén mostrar el malentès present en el nostre dia a dia, que una paraula o situació pot tenir múltiples interpretacions i que el dia que ens n'adonem, tot canvia i nosaltres canviem.
De les catorze obres ens vam centrar en:
PILVI TAKALA: THE REAL SNOW WHITE
Aquest vídeo de 9 minuts mostra el conflicte
entre l'autora que va disfressada de
Blancaneu i vol entrar a Disneyland, però per
culpa de la disfressa no li permeten entrar. Al
llarg del curtmetratge veiem la discussió entre
ella i els guardes del parc. Tot el conflicte
sorgeix principalment per la imatge i reputació
del parc temàtic de Disneyland.
NÚRIA GÜELL: AYUDA HUMANITÀRIA (EL CONCURS I EL DESENLLAÇ)
Aquesta obra mostra les cartes finalistes del concurs humanitari realitzat per Núria Güell. L'objectiu d'aquest concurs realitzat per l'autora era aconseguir ajudar a una persona a sortir de Cuba, país del qual no es pot sortir excepte si la persona que resideix al país es casa amb un estranger/a. El premi al concurs és els papers de casament i de divorci per aconseguir sortir del país.
Les cartes exposades, i la guanyadora, van ser escollides per un jurat format per 3 prostitutes.
Es creu que és per l'estigma que les dones que exerceixen d'aquesta professió no entenen sobre amor.
BATIA SUTER: PARALLEL ENCYCLOPEDIA
Aquesta obra consisteix en la creació d'una enciclopèdia a partir d'un recull d'imatges de l'autora. Les fotos estan classificades per pàgines segons la seva semblança i relació entre elles.
ANNA DOT DE L'ERROR A LA PEDRA O DE LA LITERATURA A L'OBJECTE
L'obra està composta per 10 escultures,
aquestes són les pedres del següent
refrany: L'ésser humà és l'únic que cau
dues vegades amb la mateixa pedra.
Les pedres simbolitzen els errors que va
veure l'autora mentre llegia "Don
Quijote" de Miguel de Cervantes. Les
formes de les escultures estan
mesurades amb codis matemàtics i
realitzats amb una impressora 3D.
Seguidament, ens van fer seure tots a terra amb rotllana i ens van fer silenci, per tal de poder escoltar la següent obra.
LÚA CODERCH: TGWNDOHM
Aquest objecte xiuxiuejava diàlegs que aparentava ser una noia parlant amb si mateixa de com deixaria a la seva parella i tallaria la relació.
Deia frases com "No eres tu, soy yo" o "Siempre podemos seguir siendo amigos"... És un monòleg de 23 minuts de duració que es pot escoltar gràcies a l'altaveu amb rajos làser que viatgen per l'espai.
L'exposició em va semblar de gran interès i m'hagués agradat poder gaudir d'una explicació més detallada de la resta de les obres. Definitivament mostra els diferents malentesos i ho mostra des d'un punt de vista que no m'havia arribat a plantejar. L'obra que més em va fascinar va ser la de la Lúa Coderch. Recomano l'obra a estudiants de batxillerat i adults.
Blank
Lurdes r. bASOLÍ
El dia 16 de març del 2021 vam visitar l'exposició Blank a la Roca Umbert juntament amb els alumnes escènics. L'exposició de l'artista Lurdes R. Basolí, mostra l'àlbum familiar autobiogràfic, concretament del viatge a l'Àfrica. L'autora desenvolupa una autocrítica al voltant de la representació per part del món occidental de l'Àfrica subsahariana. L'artista remarca certes actituds dels turistes occidentals, els quals continuen des de l'època colonial.
Sobretot parla dels estereotips que es construeixen a partir de la clara distinció entre un ells i un nosaltres, fet que fomenta relacions jerarquitzades i la falsa dicotomia entre l'Àfrica i Occident, primitius i civilitzats, negres i blancs. Un fet que l'únic que provoca és més divisió, i des del meu punt de vista, més racisme.
L'exposició es troba repartida al llarg d'una de les sales de la Roca Umbert. Trobem l'àlbum exposat a la primera paret, seguidament una gran fotografia d'un noi de l'Àfrica, que més endavant ens mostra una relació amistosa amb l'artista. Després un conjunt de vídeos del viatge, un eix cronològic fet amb fotografies de la Lurdes R. Basolí i del Kimotonge, un gran vinil negre amb la forma d'Àfrica cap per vall i per últim diferents retrats de colonitzadors i exploradors. A més a més, al fil del terra podem observar diferents paraules com ara "hakunamatata" o "viajemais"...
Després d'observar detalladament les seves obres, vam tenir la sort que la mateixa autora de l'exposició vingués a parlar amb nosaltres. Ens va fer comprendre encara més el missatge que volia transmetre a través d'aquesta exposició i més tard vam fer un taller amb ella on vam agrupar les fotografies de diferents maneres i vam guixar els diferents colonitzadors i exploradors mostrats a la paret final de la sala.
L'exposició em va fer reflexionar molt amb els comportaments de la nostra societat. Com una activitat turística pot ser tan racista i divisòria com ara la visita a un poble massai. És realment curiositat el que ens mou a fer això o és més aviat un sentiment de superioritat? L'exposició dóna molt a pensar i la recomano a un públic més a joves adults i adults.
Guerra Infinita
Antoni Campañà
El dia 28 d'abril del 2021 vam visitar l'exposició Guerra Infinita al MNAC amb els alumnes del batxillerat artístic. L'artista Antoni Campañà, la seva exposició fotogràfica es basa d'un recull de fotografies de la pre Guerra, Guerra i post Guerra Civil Espanyola. Aquestes imatges van ser guardades per l'autor sense revelar a una capsa vermella. Per casualitat, la capsa va ser trobada per la seva família i es van decidir mostrar-les.
A l'exposició te una base cromatica de negre, vermell i blanc que es mostra al llarg dels espais. S'observen tota mena de fotografies en blanc i negre d'aquestes etapes, més de 5.000. En aquestes sortien una gran varietat de personatges, soldats, civils, nens a les colònies, morts, gossos... fins i tot cavalls. Molts d'aquests escenaris mostren crueltat cap a la civilització. Totes aquestes imatges, després de ser revelades, van ser guardades en una caixa vermella durant anys fins al seu descobriment. Llavors va ser quan el fill d'Antoni Campañà va fer-les publiques.
L'exposició em va fer adonar de tota la història de la Guerra Civil, i com a persona que no ha viscut aquesta guerra, vaig comprendre molts fets que m'han explicat els meus avis i àvies i vaig ser capaç d'endinsar-me dins la historia. Vaig gaudir molt amb aquesta exposició.
Fantasma '77
Matteo Guidi, Jorge Luís Marzo, Rebecca Mutell
Vam visitar l'exposició Fantasma '77 a la Roca Umbert, a Granollers, comissariada per Matteo Guidi, Jorge Luís Marzo, Rebecca Mutell i coproduïda per Tecla Sala. L'exposició mostra l'època del franquisme, específicament els últims moments de la dictadura de Franco.
Les nou estàtues commemoratives eqüestres de Franco, són la història del 1977, moment en que es va promulgar la Llei d’Amnistia. Fantasma ’77 explora la imatge monumental de Franco després de la mort i ens fa reflexionar sobre com demanar-ne compte al dictador.
L'exposició em va fer adonar de tota la història de la Guerra Civil, i com a persona que no ha viscut aquesta guerra, vaig comprendre molts fets que m'han explicat els meus avis i àvies i vaig ser capaç d'endinsar-me dins la història. Vaig gaudir molt amb aquesta exposició.
