Cinema soviètic 

Context:

El cinema soviètic neix als anys 20, quan la URSS s'estableix en plena etapa avantguardista. Després de la primera guerra mundial, l'imperi rus pateix una revolució que el condueix a l'URSS. El líder de la revolució d'Octubre va ser Vladimir Lenin qui deia: "De totes les arts, el cinema és per nosaltres la més important", d'aquesta manera va marcar la importància del cinema a la Unió Soviètica, que es va convertir en una eina poderosa per a guiar i adoctrinar la població analfabeta. 
Es van establir estudis cinematogràfics a totes les repúbliques soviètiques. 
El cinema soviètic desapareix progressivament al 1927, quan Josef Stalin accedeix al poder. 

​

Característiques:
- Cinema experimental, es trencava amb allò establert.
- Cinematografia propagandística.
- Es substitueix el protagonista individual pel col·lectiu.
- Mostra l'esperit col·lectivista socialista en oposició a l'individualista liberal.
- Cine dirigit a les masses.

​

Exemples:

Oktyabr / Octubre (S. M. Eisenstein, 1925)

Konets Sankt-Peterburga / La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)

Bronenosets Potyomkin / El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925)

Mat / La mare ( Vsevolod Pudovkin, 1926)

​

Surrealisme

Context:
El cinema surrealista forma part del cine d'avantguarda de principis del segle XX. Sorgeix a París als anys 20 amb gran influència de la teoria freudiana dels somnis. El terme surrealista es va establir oficialment amb la publicació del manifest surrealista de Breton a l'any 1924. La primera pel·lícula que va reunir totes les característiques del moviment però, va ser La Coquille et le clergyman de Germaine Dulac 4 anys més tard (1928).
 
Característiques:
- Rebuig de la psicologia dramàtica. 
- Juxtaposició d'imatges.
- "L'amor loco" com a temàtica rellevant.
- Rebuig de la psicologia dramàtica.
- Juxtaposició de les imatges.
- No hi ha narracions ni arguments lineals. 
- L'ús dels somnis com a fil conductor.
- Històries irracionals sense censura ni moral.
- Voluntat d'impressionar i sorprendre l'espectador.
- Crítica a les tradicions i institucions socials com la religió, la família, el matrimoni...
- Voluntat d'expressar el subconscient de manera poètica.
- Desafien la manera en què es representa la realitat al cinema.

​

Neorealisme Italià

Context:
A finals de la 2a Guerra Mundial, a Itàlia, la dictadura de Mussolini només permetia projectar cinema patriòtic, poc novedós i a favor del feixisme. Al 1943, amb la caiguda del règim feixista de Mussolini i posteriorment el final de la guerra, el país queda en una ruïna econòmica i social. No obstant, això va donar als directors italians molta llibertat creadora per poder tractar al cinema la realitat dura, cruel i de misèria de l'època. Els directors es van centrar a gravar temes socials, polítics i econòmics en primera persona. 

Característiques:
- Estètica documental, s'allunya de la ficció.
- Màxim realisme, prescindeixen d'efectes.
- Màxima objectivitat.
- Compromís social per denunciar les injustícies.
- Personatges anònims de classe humil.
- Voluntat d'apropar el mitjà a la gent del carrer.
- Destaca per la improvisació.
- Rebuig de l'artifici en favor d'un estil més natural.
- Pocs recursos i precarietat.
- Importància de les emocions.
- Escenaris reals i naturals (no hi ha decorats).
- Càmera en mà.
- Actors professionals i no professionals.

​

Exemples:

Roma, città aperta / Roma, ciutat oberta (Roberto Rossellini, 1945)

Sciuscià (Vittorio De Sica, 1946)

Ladri di biciclette / El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica, 1948)

La terra trema / La terra tremola (Luchino Visconti, 1948)

​

Expressionisme

Va sorgir a Alemanya a finals del s. XIX i principis del XX. Aquest corrent es caracteritza pel seu trencament amb l'Impressionisme i consistia a exposar els sentiments, a més a més de ser molt pessimista. Al 1916, es prohibeix el cinema estranger al país i provoca un increment a la producció de pel·lícules alemanyes. El cinema expressionista s'inspira en el teatre del mateix moviment (Max Reinhardt n'és el màxim exponent), imitant l'atmosfera d'intimitat aconseguida amb un especial ús de la llum. Esdevè un dels productes evasius en temps de postguerra per oblidar el drama i la misèria de l'època.

​

Característiques:

- Valoració de la innovació,

- recerca de la veritat humana a través de l'experiència,

- històries no lineals narrativament,

- ús de la ironia,

- relacions amoroses plenes de complexitat,

- esdeveniments de l'època

​

Exemples:

Metropolis / Metropolis (Fritz Lang, 1926)

Nosferatu, eine Symphonie des Grauens / Nosferatu (F.W.Murnau, 1922)

Das Kabinet des Dr. Caligari / El gabinet del Dr. Caligari (Robert Wiene, 1919)

Der Golem, wie er in die Welt kam / El Gòlem (Paul Wegener, Carl Boese, 1920)

​

Nouvelle vague

Context:

Va sorgir a França a mitjan s del s. XX. Amb l'objectiu de denunciar la forma convencional de fer cinema. Després de la guerra, va arribar a França una onada de pel·lícules que s'havien fet a l'estranger i, inspirats pel neorrealisme italià i pel cinema negre, van començar a provar diferents tècniques que trencaven tant visual com narrativament. 
 

Característiques:

- Rodar en localitzacions reals,

- ús dels diàlegs improvisats,

- produccions de baix pressupost,

- so en directe,

- càmera sense trípode,

- ús del pla seqüència.

​

Exemples:

À bout de soufflé (Jean-Luc Godard, 1959)

Bande à part (Jean-Luc Godard, 1964)

Les quatre cents coups / Els 400 cops (François Truffaut, 1959)

The Loneliness of The Long Distance Runner / La soledat del corredor de fons (Tony

Richardson, 1962)

​

Free cinema

El Free Cinema és moviment cinematogràfic britànic que va néixer cap al 1950 i va perdurar fins als anys seixanta. Es caracteritza per abocar una estètica realista en el cinema de ficció i documental, tot i que els arguments es basen en fets quotidians que reflectien la societat d'aquella dècada. Està influenciat per la Nouvelle Vague francesa, encara que és el resultat de la barreja de la dramatúrgia britànica i l'artificialitat narrativa de Hollywood.

​

Característiques:
- Voluntat d'elaborar un cinema socialment compromès. 
- Rodatge amb petits equips.
- Música jazz per a les seves bandes sonores.
- Inconformisme social, crítica a la burgesia i a la societat.
- Aproximació a la quotidianitat. 
- Càrrega literària important: la línia narrativa és més explícita.

​

Cinema d’Autor

L'any 1960, un grup de crítics de cinema va proposar una nova visió, més particular de la realitat, revelant així la presència d'un autor-director responsable per les imatges projectades.  Es permet la llibertat de crear la seva obra sense cap mena de limitació. Això li permet plasmar els seus sentiments i inquietuds.

​

Caracteristiques: 

- creació al marge dels estudis,

- aparició de simbologia o temàtica recurrent,

- visió particular de la societat

- temes conflictius o que conviden al públic a reflexionar.

​

Exemples:

Amarcord (Federico Fellini, 1973)

Andrey Rubliov/ Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)

Smultronstället / Maduixes silvestres (Ingmar Bergman, 1957)

La nuit américaine/ La nit americana (François Truffaut, 1973)

Der Amerikanischke Freund/ L’amic americà (Wim Wenders, 1977)

​

Dogma 95

Corrent avantguardista desenvolupat l'any 1995. Centrat en el Manifest del Dogma 95 i el Vot de Castedat com a base de la producció de les pel·lícules simples, sense modificacions en la postproducció, destaca el desenvolupament dramàtic. Funció reivindicadora, reclamant el poder dels directors cinematogràfics com a artistes.

​

Caracteristiques: 

- càmera a la mà,

- en color, 

- localitzacions reals

- no poden fer ús d'efectes òptics ni filtres.

Idionterne (Lars von Trier, 1998)

Festen (Thomas Vinterberg, 1998)

 

Evolució històrica del cinema español

Bienvenido Mr Marshall (Luis García Berlanga, 1953)

Muerte de un ciclista (Juan Antonio Bardem, 1955)

El espíritu de la colmena (Víctor Erice, 1973)

Mujeres al borde de un ataque de nervios (Pedro Almodóvar, 1988)

El día de la bestia (Álex de la Iglesia, 1995)

Los lunes al sol (Fernando León de Aranoa, 2002)

[REC] (Jaume Balagueró, Paco Plaza, 2007)

Blancanieves (Pablo Berger, 2012)

 

Panorama actual del cinema català: Premis Gaudí

El pallasso i el führer (Eduard Cortés, 2007)

El cant dels ocells (Albert Serra, 2008)

Bucarest, la memòria perduda (Albert Solé Bruset, 2008)

Tres dies amb la família (Mar Coll, 2010)

Los condenados (Isaki Lacuesta, 2009)

Pa negre (Agustí Villalonga, 2010)

Bicicleta, cullera, poma (Carles Bosch, 2010)

 

GÉNERES CINEMATOGRÁFICS

Cinema fantàstic

King Kong / King Kong (Arthur C. Schoedsack y Merian C. Cooper, 1933)

Jason and the argonauts (Don Chaffey, 1963)

Conan the Barbarian (John Milius, 1982)

The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring / El Senyor dels anells: La comunitat de l'anell (Peter Jackson, 2001)

Terror

Frankenstein (James Whale, 1931)

Alien (Ridley Scott, 1979)

The Shining / La Resplendor (Stanley Kubrick, 1980)

Ringu/ The Ring (El cercle) (Hideo Nakata, 1998)

Ciència-ficció

2001 a Space Odyssey / 2001: una odissea de l’espai (Stanley Kubrick, 1968)

Star Wars / La guerra de les galaxies (George Lucas, 1977)

Blade Runner (Ridley Scott, 1982)

Matrix (germans Wachowski, 1999)

Cinema negre/ thriller

The Big Sleep / El son etern (Howard Hawks, 1946)

The Third Man / El tercer home (Carol Reed, 1949)

Pulp fiction (Quentin Tarantino, 1994)

Sin City (Frank Miller's Sin City) (Robert Rodriguez, Quentin Tarantino, Frank Miller, 2005)

Cinema bèl·lic

Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957)

Apocalypse Now (Francis Ford Coppola, 1979)

Saving Private Ryan / Salveu el soldat Ryan (Steven Spielberg, 1998)

Black Hawk Down / Balck Hawk abatut (Ridley Scott, 2001)

Comèdia

A Night at The Opera / Una nit a l’òpera (Sam Wood, 1935)

Monty Python's The Life of Brian /La vida de Bryan (Terry Jones, 1979)

As Good As It Gets / Millor... imposible (James L. Brooks, 1997)

Airplane / Aterra com puguis (Jim Abrahams, Jerry Zucker, David Zucker, 1980)

Melodrama

Casablanca (Michael Curtiz, 1942)

Love Story (Arthur Hiller, 1970)

Out of Africa/ Memories d’Africa (Sidney Pollack, 1985)

The Piano (Jane Campion, 1993)

Western

The Searchers/ Centaures del desert (John Ford, 1956)

Rio Bravo (Howard Hawks, 1959)

Per Qualche Dollari in Piú/ La mort tenia un preu (Sergio Leone, 1965)

Unforgiven/ Sense perdó (Clint Eastwood, 1992)

Musical

Singing In The Rain/ Cantant sota la pluja (Stanley Donen y Gene Kelly, 1952)

Cabaret (Bob Fosse, 1972)

The Blues Brothers (John Landis, 1980)

Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street (Tim Burton, 2007)

Documental

Berlin, die sinfonie der grosstadt (Walther Ruttmann, 1927)

Nanook Of The North / Nanook l’esquimal (Robert Flaherty, 1922)

Chelovek s kino-apparatom / L’home amb la càmera (Dziga Vertov 1929)

Bowling for Columbine (Michael Moore, 2002)

Animació

Fantasia (James Algar, Samuel Armstrong, Ford Beebe Jr., Norman Ferguson, Jim Handley, T. Hee, Wilfred Jackson, Hamilton Luske, Bill Roberts, Paul Satterfield, Ben Sharpsteen, 1940) Toy Story (John Lasseter, 1995)

Mononoke- Hime / La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997)

Frankenweenie (Tim Burton, 2012)

Històric

La passion de Jeanne d’Arc/ La passió de Joana d’ Arc (Carl Theodor Dreyer, 1928)

¡Viva Zapata! (Elia Kazan, 1952)

Spartacus (Stanley Kubrick, 1960)

Amadeus (Milos Forman, 1984)

Acció / aventura

From Russia with love / Des de Rusia amb amor (Terence Young, 1963)

The Man Who Would Be King / L'home que va poder regnar (John Huston, 1975) 
Die Hard (John McTiernan, 1988) 
Kill Bill: Volume 1 (Quentin Tarantino, 2003)

​