Glossari
angulació
contrapicat
nítid
llei de terços
L'angle de visió és el punt de vista o la posició òptica amb el qual enfoquem l'acció representada.
La càmera es troba per sota dels ulls del subjecte, el qual queda emfatitzat, engegantit, i adquireix una dimensió psicològica major.
Que té una gran netedat, claredat i transparència.
Consisteix a dividir mentalment l'enquadrament de la càmera en terços equivalents, amb dues línies horitzontals i dues de verticals, amb quatre punts d'intersecció. Cadascun d'aquests punts són l'àrea de màxima atenció visual, on habitualment s'acostuma a centrar la nostra mirada en primera instància. La zona emmarcada per aquests quatre punts es coneix com la zona àuria. Si en una foto tenim dos elements importants, es recomana que aquests es situïn en diagonal.
profunditat de camp
La profunditat de camp fa referència al marge de distància on el elements d'una fotografia queden enfocats o amb un nivell correcte de nitidesa.
Fora de camp
Fora de camp fa referència al que no veiem a la fotografia, però que podem suposar i imaginar.
escenografia
L'escenografia és el conjunt d'elements visuals que conformen unna escenificació, siguin materials, la iluminació o la caracterització dels personatges.
Briefing
Document o sessió informativa que proporciona informació a l'agència de publicitat per a que generi una comunicacció, anunci o campanya publicitaria.
FUTURISME
El futurisme és un moviment fotogràfic que es basava en la idea de velocitat. La idea màxima de bellesa futurista. Busca trencar amb la tradició, el passat i els signes convencionals de la història de l’art. Tenia dos temes dominants, la màquina i el moviment.
Els artistes representen aquesta idea de velocitat a través de la repetició seriada del mateix objecte. Aquesta repetició provocava en l’ull la sensació de moviment. En pintura i l’escultura el màxim exponent futurista va ser Umberto Boccioni.
Sorgeix a Itàlia en 1909, fundat per Filippo Tommaso Marinett, que va redactar el Manifest del Futurisme, on es determinaven les bases del moviment, i es va publicar el 5 de febrer de 1909, en el diari Gazzetta dell'Emilia de Bolonya. Aquí teniu una fotografia del manifest publicat al diari.
Característiques:
-
Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat
-
Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.
-
L’estètica futurista pregona també una ètica, d’arrel fonamental masclista, misògina i provocadora, amant de l’esport i la guerra, de la violència i del perill.
-
Per a expressar moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho anomenen simutaneisme.
-
Els temes preferits són la ciutat i la figura humana en moviment.
-
Exaltació de l’originalitat.
-
Estructures del moviment: temps, velocitat, energia, força, etc.
-
Contingut relacionat con el mundo modern, les ciutats i els automòbils, el seu bullici i dinamisme. Així com màquines, deportes, guerra, etc.
-
Transparències
-
Multiplicació de línies i detalles, semblants a la successió d’imatges d'un calidoscopi o una pel·lícula (com a resultat fa la impressió de dinamisme).
En resum, el Futurisme es caracteritza pel desig d’expressar el dinamisme desconstruint el temps i l’espai. Així, les formes i els contorns, juntament amb la perspectiva i la composició acostumen a convertir-se en figures geomètriques vibrants en un contorn indefinit.
Artistes més coneguts:
Filippo Tommaso Marinetti
Anton Giulio Bragaglia
Étienne-Jules Marey
Eadweard Muybridge